dimecres, de maig 26

Insomni

A l’independentista, catalanista, ecologista i republicà li han sortit unes bosses negres sota els ulls. “No m’estranya, porto 4 mesos i 26 dies sense dormir”, pensa quan amorrat al mirall descobreix, a més, que encara té les pupiles vermelles de tan plorar. Tota la nit bramant per la derrota de Catalunya: ¿És Catalunya menys nació que Brasil?

Dues hores abans de començar ja estava al camp embolicat en una senyera i amb una pancarta on deia Catalonia is an independent nation. Per sopar i per què no el critiquessin els del partit (són la pera llimonera!), enlloc d'un frankfurt i una Coca Cola es va menjar un entrepà de fuet de Vic i aigua de Viladrau (siusplau), que no és tan bona com la de Fontdor (per favor).

Somriu. Encara hi ha un bri d’esperança: Catalunya com a nació encara no està perduda. “Qui perd els orígens, perd la identitat”, recorda mentre una llàgrima li cau galta avall:
Los catalans tostemps mengen seent en taula alt, mas castellans seen en terra, e altres nacions per altres vies fort incòngrues; doncs, mills ho fan los catalans.
[...] La nació catalana era eixempli de totes les altres gents cristianes en menjar honest e en temprat beure; e sens dubte aquesta és la veritat, que catalans són los pus temprats hòmens en viure que sien en lo món.