Creixeu i multipliqueu-vos

Cada cop tinc més clar que formo part del col·lectiu de la massa gris, impersonal, per a qui els actes heroics passen de llarg. I no em molesta, ¿eh? Ahir vaig anar a veure "The day after tomorrow", una pel·lícula que explica com en qüestió de quinze dies, els habitants de l'hemisferi nord patim (perdó: pateixen) un encadenament de fenòmens meterològics que van des del temible tornado fins a una inundació. Molta gent s'hi queda i els que sobreviuen han d'emigrar cap a Àfrica i Sud-Amèrica.

Tinc l'instint de supervivència atrofiat. Us asseguro que en aquest cas preferiria ser dels que caminen pel carrer i els cau una pedra al cap, que no pas ser d'aquells pocs que sobreviuen, però que s'han quedat sense família, que han tingut la mala sort que els fills, els avis, els pares (la parella del pare i de la mare, també), els germans, els oncles, els cosins i els cosinets, la parella, l'amant (o amants o examants), estan a l'altre barri. Segur que la dinyen tots menys el gorres del cunyat i la pesada de la sogra.

Com la novel·la aquella, el "Mecanoscrit del segon origen", on una noia verge i bruna, l'Alba, i un nen negre, el Dídac, estan sota l'aigua. I quan es desperten, patapam, a repoblar la Terra. ¡Quina mandra!