Deixar de fumar

Sí, ja sé que no em tornaràs a convidar mai més a casa teva. I que hauria d’haver anat al lavabo, que per això està. Però jo només volia fer dues calades. ¿Quin mal et feia? Només fa dos mesos que ho has deixat i ja no suportes el fum.

Em vas convidar per sopar i xerrar una estona; fa anys que ens coneixem i, mira, tenia ganes de veure’t. Vaig menjar bé: primer, segon i postres (el ja típic tiramisú casolà, que mira que embafa). I va venir el cafè (amb ron, sempre) i jo amb una borratxera digna, i encara no havia fumat, que això no ho tens en compte.

Tens un cendrer, és que. És que què, em vas dir, que aquí no es pot fumar. Que si vols morir-te, te n’has d’anar a la galeria. I allà, fumant ràpid, perquè no em volia perdre la conversa. I feia molta calor i em venia aquella olor de fregit del celobert, i jo amb el jersei de llana, escolta. Llavors el vi, la cervesa, el mascarpone, el wok i el pebrot escalivat. Tot, ho vaig vomitar tot a sobre de la roba estesa dels del segon segona.