L'entrevista serà divertida (o no serà)

El que són les coses, com que el PP ja no mana a la tele pública, l’Albert Om deixa el programa de ràdio “L’hora del pati”. Entremig, la Júlia Otero torna a televisió espanyola i l’Albert Om presentarà el programa a les tardes. De tot aquest tetris televisiu, però, em queda el dubte de saber què passarà amb allò anomenat “Jo vull ser”, una entrevista-espectacle al voltant d'un personatge diferent cada setmana, diu ell mateix en aquesta entrevista.

¡Ah clar! És allò de les entrevistes divertides i dinàmiques, que des de fa tantes temporades està de moda. És un gènere en què l’entrevistat és l’excusa i no l’objectiu. L’excusa per al lluïment, en aquest cas, de l’Om i dels Teatre de Guerrilla, que sense cap mena de criteri periodístic no dubten a tallar el convidat quan els rota. Suposo que això deuen fer-ho perquè entrevisten a gent que han passat vuitanta vegades per un plató de televisió: el Ferran Adrià, el Hristo, l’Ernest Benach, el Gerard Quitana o el Pepe Rubianes. Quin misteri.

Però no, no és així: La idea és que tu només pots viure una vida, en canvi, n'hi ha moltes d'interessants. Doncs no sé què dir. A simple vista, sembla que l’Om considera que la vida dels homes és més interessant que la de les dones, perquè en un total de 14 programes crec que només n’ha convidat tres (I quines tres: la Maruja Torres, la Lucrecia i la Montserrat Martí).